La ubicació d’una construcció defensiva o de refugi dalt l’elevació de Santa Àgueda no pot ser de cap manera un fet casual. És una muntanya relativament aïllada i que ofereix fàcilment bones vistes als quatre punts cardinals. Com a mirador també és una talaia excel·lent. El jaciment arqueològic situat al puig de Santa Àgueda ha estat oblidat durant molts anys malgrat la seva reconeguda importància: a la seva ombra va néixer el poble de Ferreries, i les runes del castell són testimoni directe dels milers d'anys de la història de Menorca. El castell de Santa Àgueda, antiga fortalesa que es va aixecar a l'època de la dominació àrab a Menorca (Sen Agayz 1232), va ser construït amb tota probabilitat sobre les runes d'un castrum o edificació romana anterior, teoria avalada per les troballes de monedes i puntes de llança identificatives d’aquesta civilització. En la documentació de l'època apareix com a punt estratègic militar i residència palau dels governadors musulmans. Va ser l'últim reducte de les tropes àrabs l'any 1287 durant la conquesta de Menorca a mans de les tropes catalanoaragoneses del rei Alfons III, on es van firmar les capitulacions. En record d'aquesta efemèride el rei cristià va ordenar la construcció d'una capella en memòria de Santa Àgueda. Lentament el castell va entrar en decadència i a poc a poc va ser abandonat. Des de llavors fins als nostres dies, el castell de Santa Àgueda ha sofert una important deterioració a causa de l'erosió meteorològica i de les agressions i espoliacions humanes. A través de l'Ajuntament de Ferreries es va constituir l'Associació d'Amics de Santa Àgueda, que ha promogut les primeres accions per evitar la deterioració de la calçada romana d'accés a la fortalesa. Conscient de la importància d'aquest jaciment arqueològic, l'Ajuntament en va impulsar la declaració com a Bé d'Interès General amb la intenció de recuperar la integritat del recinte atès el seu valor històric i monumental.