Hivern
Ferreries donam la benvinguda a l’hivern amb l’ambient nadalenc i la màgia dels Reis d’Orient propi d’aquests mesos. Desembre Gener Febrer
Primavera
El pa, els llibres i les flors són els eixos temàtics de les propostes de lleure de la Primavera a Ferreries. Març Abril Maig
Estiu
A l’estiu, a Ferreries sortim al carrer per gaudir d’activitats a l’aire lliure i viure les nits a la fresca. Juny Juliol Agost
Tardor
A Ferreries, és temps per posar en valor la feina dels artesans i de mantenir viva la tradició al voltant dels bolets. Setembre Octubre Novembre
Ajuntament de Maó - Plaça Constitució, 1. Maó Tel. 680 63 56 03
 
 
LOGO
   

Calçat

A l’illa, cap a la meitat del segle XIX, la gent treballava al camp i en diverses activitats artesanes entre les quals destacava la indústria sabatera. A partir de 1855, el calçat va rebre una forta empenta gràcies a les exportacions a Cuba i Puerto Rico, així va augmentar la mà d'obra especialitzada. El 1890 ja hi havia 110 fabricants a l'illa i 3.082 treballadors que fabricaven calçat de luxe, sabates ordinàries i sabatilles. El monocultiu del calçat va ser determinant per a l'avenç social i econòmic de Menorca.

Durant el segle XX, la indústria sabatera menorquina no va deixar de créixer. L'ofici era força artesà, amb escassa innovació tecnològica i intensiva en mà d'obra, fins al 1960 que la indústria es va semi-mecanitzar amb la introducció de la manovia (cadenes de muntatge) a causa de la competència exercida des de Mallorca i la Península. Cap al 1950, entorn un 40% de la població de l'illa vivia del calçat.

Actualment, els sabaters de l'illa estan associats a l'Associació de Fabricants de Calçat de Menorca, creada el 1983.

 






















Història de les avarques:


El calçat més reconegut de l’illa són les avarques. Es remunten a l'època dels foners, que portaven un tros de pell adaptada i envoltada als peus, cosida per la part superior. Amb el temps però, han anat evolucionant. Inicialment eren els pagesos qui es confeccionaven les seves pròpies avarques, que era el calçat que utilitzaven per fer feina. Avui dia les avarques es consideren un tipus de calçat més, amb infinites possibilitats.
La matèria primera principal sol ser el cuiro, que normalment és de pell de vaca. Però tot i la relativa importància del bestiar boví a l'illa, no s'ha desenvolupat una indústria especialitzada en adobar pells, i els sabaters l'han de comprar fora de l'illa.

SOBRE L'ARTESÀ

Joan Doblas va obtenir la Carta de Mestre Artesà en sabateria l’any 1993 atorgada pel Govern de les Illes Balears i compta amb la Denominació de Qualitat Artesana.

Va ser qui va fer els primers clauers en forma d'avarca en miniatura, un dels souvenirs més típics, tot i que ara ja no en fa perquè la feina que li agrada és fer avarques i no clauers. Per fer una part dels acabats de les seves sabates, en Joan Doblas utilitza un peu de ferro de sabater que conserva del seu avi, una eina imprescindible que empraven els sabaters de banqueta. Les soles que ell empra venen d'Alacant, ja premsades, i solen provenir de cobertes de moto. Cada peça va degudament encolada i cosida, el que garanteix la qualitat i durada del producte. Cada parell d'avarques pot suposar una feina d'uns tres quarts d'hora, aproximadament. L'any 2008 va patentar un model de sandàlies on la protagonista és una sargantana de Menorca, model que va anomenar Drago.